MARC

FILO 18-19

Que és la filosofia?

Per a mi, la filosofia és una ciència que busca donar respostes detallades a una varietat de preguntes com per exemple la existència, el coneixement, la veritat… Per deduir tot això, la filosofia és centra en probes i no en arguments. Hi han preguntes, que per molt que tu pensis, no les arribaràs a respondre mai perquè són impossibles de respondre com per exemple: per què existim? Déu existeix? Aquestes preguntes són impossibles de respondre, per lo menys en la actualitat, ja que un filòsof no pot tenir proves per basarse en la raó i poder contestar aquestes preguntes. La filosofia és difícil d’entendre per que començes amb una pregunta i acabes amb mil preguntes del mateix tema i això és una rallada, per lo menys per a mi.

Exemples de sabers

Saber vulgar:

• El dolor que provoca quan caus a terra
• El mal que fa quan et cremes
• Una persona amb un cartell de SOS que simbolitza que demana ajuda.

Saber científic:

• Les 3 lleis de newton sobre el moviment
• Els components d’una mol·lècula
• La conclusió de que la terra gira al voltan del Sol

Saber tècnic:

• Saber les parts de la televisió
• Saber com és fa una truita de patates
• Com funciona l’ordinador

Text numero 3: Resum,títol i analisis

Títol: La ment i els seus coneixements

Analisis:Les idees principals son la captació dels objectes externs i el coneixement de l'experiència.

Resum:La ment és considera com un full de paper buit de color blanc, aquest full blanc està compost  per l'experiència que hem tingut al llarg de la vida , que es el coneixement que hem empleaat durant la nostra vida, la nostra observació als objectes externs es realitza a partir per imatges percebudes al llarg del temps. Aquestes son les 2 fonts de coneixement d’on provenen les nostres idees i pensaments.

Text judici de Sòcrates

La saviesa

Sòcrates és defensa davant dels seus acusadors. El que fa és preguntar a gent que és creia molt savia una pregunta que ell no sabia respondre. Cap d’ells consegueix respondre la pregunta i anaven de sabis. Sòcrates pensava que ell era més llest perquè era humil i deia que ell només sabia que no sabia res. Aleshores anava preguntan a més sabis i aquests s’enfadaven amb ell perque és pensaven que ho sabien tot.

Analisi:

En el text la “Apologia de Sòcrates”, Plató escriu la manera en què Sòcrates es va defensar desmentint amb fonaments i proves les acusacions de les que deien aquells homes que feien anomenar-se savis., auquests homes posaven en dubte la opinio de socratés,  un home que estava sempre pensant i qüestionant-se. Sòcrates conversava amb la gent de tots els sectors de la societat, per la següent qüestió: el seu amic li va dir que l’Oracle de Delfos havia dit que no hi havia ningú més savi que Sòcrates, ell en escoltar això va reaccionar, no ho podia creure perquè ell estava conscient que en realitat no sabía res. Llavors és quan Sòcrates va emprendre una recerca per trobar la saviesa en els homes que es creien savis, o que eren coneguts com a tal. Sòcrates creia ser un més savi en saber que en realitat no sabía res, ni presumia de cap coneixement; en fer això es va guanyar el rencor de la gent amb la qual conversava i li va guanyar mala fama, però arribant a la conclusió que ell és més savi que tots els que creuen ser-ho.  

Definicions Filo:

1. Saber vulgar: és aquell tipus de saber que és basa en l’experiència de la vida quotidiana i que se centra en el “que”.
2. Saber tècnica: persegueix el control i el domini de la natura per aconseguir benestar i se centra en el “com”.
3. Saber filosòfic: formula preguntes sobre totes les questions que afecten l’esser humà, se centra en el “perquè” i l’objectiu és trobar la veritat o el sentit.
4. Mite:  Els mites són narracions fantàstiques que intenten explicar l’ordre de la naturalesa a través de forces sobrehumanes, com déus, semidéus, herois o forces personificades.
5. Dubte: Consciència del no saber i la necessitat del coneixement.
6. Radicalitat: Intenta dur la reflexió a les últimes conseqüències i explica les coses des de la seva arrel.        
7. Lògica: Ciència preparatòria, estudia les lleis del pensament.
8. Estètica: Fonament de la bellesa i art.
9. Ontologia: Estudi de l’ésser.
10. Paradigma de l’ésser:  El filosof es preocupa per allò que es manté a la realitat més allà dels canvis.
11. Paradigma de la consiència: L’important ja no és l’objecte existent de la qual puc conèixer l’essència, sinó el subjecte cognoscent, el jo.
12. Sensibilitat: La facultat de percebre sensacions, o de percebre mitjançant els sentits.
13. Metòde empiricoracional: és aquell metode que combina els sentits i l’enteniment, que ens permeten accedir al nivell sensible i l’intel·ligible.
14. Empirisme: és tot el que és pot capatar pels sentits, tot és après.
15. Racionalisme clàssic: Font principal del coneixement és la raó i per tant existeixen idees innates.
16. Joc de llenguatge: diferents maneres d’utilitzar el llenguatge, cadascuna amb les seves regles.
17. Mètode existencial: se centra en el sentit de l’existència humana, per tal d’esbrinar quin és el fonament i destí de la nostra vida.
18. Hermenèutica no normativa: assenyala que no es poden posar normes a la comprensió.
19. Correcció moral: és una norma de la reneutica normativa que defensa que en l’acte comunicatiu em de ser integres moralment.
20. Utopía: intent de construir un societat perfecte.

3 exemples d’opinió, creença i saber

• Opinió: jo crec que l’Espanyol guanyarà la lliga, jo crec que la meva mare està enfadada,crec que el profe de filo és el millor.

• Creença: crec que sería millor no tenir classes a la tarda, crec que el futbol és millor que el bàsquet, crec que aprovaré mates.

• Saber: penso que sóc alt, penso que no sóc més alt que el ferran, penso que ja és l’hora de plegar.